Author bio

Author Image

Anna Maria Villalonga - book author

Anna Maria Villalonga is associate professor at the Faculty of Philology of the University of Barcelona (Department of Catalan).
From 2009, she writes the blog "A l'ombra del Crim", which is an important reference in the catalan panorama about crime literature.

Anna Maria Villalonga is the author of books: Elles també maten, La mujer de gris, El somriure de Darwin, Visions del purgatori, Contes per a les nits de lluna plena, Les veus del crim, els dits dels arbres, La sonrisa de Darwin, La donna in grigio (Nero Inchiostro Vol. 9), Paràsits Mentals

Author Signature

Author Books

#
Title
Description
01
Elles també maten no és un exercici de literatura criminal femenina, que ja existeix i rutlla molt bé. Simplement és un recull de relats que demostra que les autores catalanes escriuen allò que els surt de l’ànima, però que si cal matar, maten. Tretze escriptores han compost un relat ben negre. Fora manies i supersticions. El tretze és un bon número i entre totes han construït una antologia que enlluerna per la diversitat de les veus que la integren.

Elles també maten és un recull ric, heterogeni i farcit de registres amb la participació de Margarida Aritzeta, Teresa Solana, Carme Torras, Maria Carme Roca, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Vallejo, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Diaz-Roig, Mònica Batet i Anna Maria Villalonga.
02
¿Podemos meternos en el interior de otro ser humano? ¿Podemos saber qué conduce a un hombre a acosar a una mujer que ni siquiera le gusta? Ésta es la historia de una persecución apasionante, llena de giros inesperados, donde nada es lo que parece. Una novela sutil, intensa, de gran profundidad psicológica. Un viaje al interior de unos personajes atrapados sin remedio entre los tentáculos de una realidad a menudo incomprensible.

Todo comenzó como un juego para desafiar a la rutina. No se le ocurrió que, a veces, los juegos se nos escapan de las manos, imposibles de controlar.
03
Max és un rodamón que viu al carrer amb el seu gos i passa la nit en un caixer automàtic davant del balcó de Noemí, dona callada i solitària que arrossega un terrible fantasma del passat. Noemí té un veí gairebé desconegut, Ivan, un jove malcarat que no li ofereix gaire confiança. Quan un altre vagabund és assassinat dins del caixer que Max freqüenta, ell es converteix en el principal sospitós. Però Noemí es resisteix a acceptar-ho i decideix actuar, mentre les vides dels tres personatges s’entrecreuen insospitadament.
04
Segons la tradició catòlica, el Purgatori és el lloc on van les ànimes que han pecat però que encara poden ser salvades, una avantsala de l’infern que, sovint, s’assembla molt a la nostra terra. En aquest volum, deu escriptors ens ofereixen les seves particulars i originals visions del Purgatori, que van des de la versió en videojoc a la conspiració reptiliana per destruir el món; des de la perpètua repetició d’un malson a la supervivència en un món postapocalíptic poblat per zombis, passant pels vampirs i la seva vida eterna entesa com a condemna, o per la insatisfacció delirant que es respira en llocs tan reals com una clínica de cirurgia estètica.
05
Homes llop, bruixes, gats negres, ratpenats, fantasmes, princeses, vampirs, dimonis, suïcides, assassins, botxins. Contes per a les nits de lluna plena és un complet inventari de la flor i nata del fantàstic terrorífic més essencial.

En la primera part del llibre predomina un tractament seriós, fosc i amarg. Són històries amb un rerefons de justícia poètica, fins i tot amarat de passió amorosa i d’exaltació de la natura, però no exempt de dolor. La segona part, en canvi, representa una paròdia en tota la regla, una desmitificació insolent dels pilars del nostre imaginari.
El fil conductor que lliga les dues parts és que són històries de perdedors, d’outsiders, de losers, de marginats, de caiguts en desgràcia. Els relats són crítics, reivindicatius, desesperançats. Una reflexió de l’Anna Maria Villalonga sobre la complexitat de la naturalesa humana.
07
La Irene acaba de sortir del psiquiàtric després de dos anys d’internament. Viu sola i no té ningú que la pugui acompanyar en el seu procés de tornada al món real. Per això, per recomanació del seu psiquiatre –a qui odia– i per poder adaptar-se a la seva nova vida, comença a escriure les seves pors, la ràbia, els dubtes i els atacs a la realitat i a ella mateixa en uns quaderns, a manera de diari. Entre les línies d’aquest, carregades d’ironia i d’obsessions, descobrirem quina és la història de la Irene i què és el que l’ha duta a trencar-se. O, com diu ella, a viure expulsada del món.
08
Max es un vagabundo que vive en la calle con su perro y duerme en un cajero automático frente al balcón de Noemí, una mujer callada y solitaria que arrastra un terrible fantasma del pasado. Noemí tiene un vecino al que prácticamente desconoce, Iván, un joven huraño que le transmite desconfianza. Cuando otro sintecho es asesinado dentro del cajero, Max se convierte en el principal sospechoso. Pero Noemí se resiste a aceptarlo y decide actuar. 'La sonrisa de Darwin' es una novela de personajes, un retrato realista y crítico de la sociedad de hoy, una reflexión sobre el azar, la incidencia del pasado en el presente y la capacidad de odiar y de amar. Tres personajes, tres realidades diferentes. O quizás no. Tal vez, en el fondo, los tres sufran la misma soledad.
10
Microrelats, microcontes, nanorelats, anomeneu-los com més us plagui. Tots ells són fills bastards de la mateixa ploma, i els uneix la mateixa intenció: descriure concisament, narrar obviant la palla. Sempre a la recerca del mot adient, de la paraula clau que encaixi per donar forma a una petita història. De vegades només són idees, reflexions, pensaments fugaços, desviaments... en definitiva: paràsits mentals, que m'assetgen, molts cops durant dies, esperant amagats el moment en què em fico al llit per impedir que m'adormi, obligant-me a llevar-me per gargotejar-los en el primer full que trobo.
Aquest recull inclou una selecció dels últims dos anys, la gran majoria veuen la llum per primer cop. Que vagi de gust.